En
l'article llibres de text i professionalitat docent el que es pretén es
realitzar una petita investigació sobre la utilitat del llibre de text al aula.
L'autora realitzar un conjunt d'entrevistes a diferents docents per després
concloure i afirmar un conjunt d'hipòtesis que es poden resumir en la relació
entre llibre de text y desprofessionalitat docent.
L'autora
parteix d'una sèrie d'hipòtesis que dubten del ús positiu que es fa al llibre
de text. A través de les entrevistes considera que el llibres de text
actualment no estan sotmesos a crítica per part dels docents, sinó que el
consideren com objectiu i com a garantia de mínims d'aprenentatge entenent
l'aprenentatge com la simple adquisició de coneixements ja pactats i no
modificables. Són pocs dels docents que el consideren com una reproducció
social i cultural que no faciliten la relació amb el entorn i no aconsegueixen
el desenvolupament integral de la persona. Per tant els alumnes són només
adquiridors d'informació però no de coneixements.
L'autora considera doncs l'ús del llibre de
text com a únic transmissió de coneixement una pèrdua d'autonomia per part del
docent, ja que el llibre acaba guiant l'acció docent.
És
necessari considerar doncs el discurs pedagògic, és a dir allò que no està
escrit. Els docents haurien de conèixer allò que apareix al llibre de text i
avaluar les idees que apareixen per conèixer quin es el punt de partida i
fomentar la igualtat. Però a partir d'aquesta avaluació el docent ha de
desenvolupar les accions que han de permetre el desenvolupament del seus
alumnes considerant el ritme de cadascun. Aquesta idea permet trencar la
normativa i la narrativa i anar més enllà i per tant ajustar els continguts i
els procediments als seus alumnes.
És
doncs necessari que els docents facin seus els llibres de text perquè sigui un
recurs més que tenen disponibles per a portar a terme les seves competències
com a docents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario