Els llibres de text i el seu ús

En l'article llibres de text i professionalitat docent el que es pretén es realitzar una petita investigació sobre la utilitat del llibre de text al aula. L'autora realitzar un conjunt d'entrevistes a diferents docents per després concloure i afirmar un conjunt d'hipòtesis que es poden resumir en la relació entre llibre de text y desprofessionalitat docent. 

L'autora parteix d'una sèrie d'hipòtesis que dubten del ús positiu que es fa al llibre de text. A través de les entrevistes considera que el llibres de text actualment no estan sotmesos a crítica per part dels docents, sinó que el consideren com objectiu i com a garantia de mínims d'aprenentatge entenent l'aprenentatge com la simple adquisició de coneixements ja pactats i no modificables. Són pocs dels docents que el consideren com una reproducció social i cultural que no faciliten la relació amb el entorn i no aconsegueixen el desenvolupament integral de la persona. Per tant els alumnes són només adquiridors d'informació però no de coneixements.

 L'autora considera doncs l'ús del llibre de text com a únic transmissió de coneixement una pèrdua d'autonomia per part del docent, ja que el llibre acaba guiant l'acció docent.

És necessari considerar doncs el discurs pedagògic, és a dir allò que no està escrit. Els docents haurien de conèixer allò que apareix al llibre de text i avaluar les idees que apareixen per conèixer quin es el punt de partida i fomentar la igualtat. Però a partir d'aquesta avaluació el docent ha de desenvolupar les accions que han de permetre el desenvolupament del seus alumnes considerant el ritme de cadascun. Aquesta idea permet trencar la normativa i la narrativa i anar més enllà i per tant ajustar els continguts i els procediments als seus alumnes.

És doncs necessari que els docents facin seus els llibres de text perquè sigui un recurs més que tenen disponibles per a portar a terme les seves competències com a docents.

Avui dia els llibres de text ja no els trobem en format paper però continuen amb el mateix ús.

El projecte 1x1

A Espanya i Catalunya concretament, la implantació de les TIC's a les aules ha sigut tardana si la comparem amb la resta de països de la OCDE. Els primers programes basats en la introducció de les TIC's a les aules va començar a partir de 1985 degut a la pressió de la resta de països de la unió europea. Malgrat que teòricament s'han introduït de nous recursos tecnològics poc s'ha fet per saber realitzar un ús adequats d'aquests.

Ràpidament els governs es van adonar d'aquest problema i van començar a proposar formació voluntària per aquelles persones que ja estan dins el sistema educatiu formal. D'aquesta manera podien adquirir noves competències necessàries per aquells moments

Els documents presentats per la generalitat sobre el programa 1x1 proposat pel govern català  adequada a les propostes del govern central no va ser una lectura que pugi solucionar-te alguns dubtes, la informació era escassa i basada fonamentalment en aquells aspectes més tècnics.

El projecte 1x1 entre d’altres necessita d’instal·lacions que avui dia no s’han realitzat hi ha fet que molts projectes no poguessin obtenir resultats positius, a Internet hi ha vídeos que mostres aquesta experiència negativa sobre el projecte. En una entrevista de fa dos anys a un institut de secundària públic es va demanar sobre l’experiència que havia portat el projecte 1x1i la resposta va ser que el projecte no va aportar una experiència positiva, les classes magistrals es realitzaven de la mateixa manera però a diferencia d’abans es requeria unes instal·lacions que no s’han portat a terme, per tant al curs següent van deixar de banda el projecte i van continuar amb la manera tradicional. Amb aquesta entrevista es veu que no sempre la introducció de les tic comporta innovació pedagògica. 

En l’article innovació pedagògica amb TIC es fa una descripció sobre l’ús que es fa de les TIC per part del docent parteix de la idea de que avui dia el problema no es que encara no hi hagi instal·lacions en els centres escolars sinó l’ús que el docent i els discents poden fer, per tant l’autor d’aquest article es planteja en quina mesura les TIC poden ser un recurs d’innovació pedagògica. L’autor arriba a la conclusió que s’han de desenvolupar competències informacionals i digitals en l’alumnat per tal de que sigui una persona autònoma i critica davant les eines que utilitza i l’ informació que aquesta li proporciona. 

En aquest vídeo https://www.youtube.com/watch?v=baqiW8sOxhY es pot veure un exemple de bones pràctiques amb el projecte 1x1, també apareix una petita sessió de formació del professorat i el docent els hi diu una cosa molt important la gestió del canvi, els hi explica que potser el problema es que no hi ha preparació pel canvi per part de la societat.  Aquesta idea per mi es la més important de tot el vídeo ja que la gestió del canvi ens permetria la innovació pedagògica a través de les TIC.

 

Quina d'aquestes imatges esta més d'acord a la innovació pedagògica?